LA SECA ESPAI BROSSA

INFORMACIÓ GENERAL / HISTÒRIA

 

 

WWW.LASECA.CAT

DISTRICTE

CIUTAT VELLA

ADREÇA

FLASSADERS, 40

DATA DE CREACIÓ

2011

PROPIETAT

Municipal

ACCESSIBILITAT. TRANSPORT PÚBLIC

METRO: L1 ARC DE TRIOMF, L4 ESTACIÓ JAUME I
AUTOBÚS: 14, 17, 19, 39, 40, 45, 51 I 120

ESPAI

Planta baixa - 310m2
Entresol - 45m2
Primera planta - 328m2
Segona planta - 186m2
TOTAL - 869m2

USOS ARTÍSTICS

Arts escèniques i visuals

FUNCIONS

Creació
Producció
Difusió

ACTIVITATS

  • Programació estable d’arts escèniques i parateatrals amb especial atenció a la màgia, el circ i la dansa
  • Festival BarriBrossa
  • Producció estable d’espectacles, tant d’arts escèniques com parateatrals.
  • Taula de l’Espectador, activitats entorn de la creació escènica.

EINES

Residències
Lloguers
Cursos
Col·laboracions

IMPULSORS

AJUNTAMENT DE BARCELONA,
BROSSA ESPAI ESCÈNIC

 

LA SECA ESPAI BROSSA

Fàbrica de creació contemporània dedicada a la creació, la producció i la difusió en els àmbits del teatre, la dansa, la màgia, el circ i altres arts escèniques, tant visuals com musicals alhora que centra l’atenció en l’univers poètic i escènic de Joan Brossa. És una iniciativa del Brossa Espai Escènic, que a més a més proposa activitats que fomentin l’estudi i l’experimentació de nous llenguatges creatius i programes de formació i de reflexió.

Brossa Espai Escènic gestiona La Seca.

OBJECTIUS

  • Prioritzar l’obra brossiana amb la voluntat d’expandir l’univers poètic i escènic del poeta, una de les personalitats més significatives i sacsejadores de la segona meitat del segle i que projecta el seu alè creatiu cap al futur des de la militància avantguardista i la devoció per la cultura popular.
  • Desenvolupar un programa permanent de creació, producció i difusió d’espectacles d’arts escèniques, arts visuals i noves dramatúrgies, així com fomentar una nova mirada a les avantguardes europees del segle XX (dadaisme, futurisme, surrealisme, etc).
  • Realitzar una activitat de debat i reflexió que permeti configurar sinergies en l’àmbit de la cultura.
  • Promoure la creació interdisciplinària en el camp de les arts escèniques i parateatrals.
  • Fomentar la transversalitat conceptual, tècnica i estètica en les obres de creació a partir de la textualitat, les arts del moviment, la virtualitat audiovisual, el videoart, les arts plàstiques, la música contemporània i els seus nexes amb el pensament contemporani.
  • Col·laborar en la difusió d’obres de creadors, autors i dramaturgs joves que suposin la vinculació de la tradició teatral i la contemporaneïtat i facilitar un espai de trobada, difusió i exposició dedicat als nous llenguatges de creació.
  • Rellegir els clàssics del teatre universal amb la mirada del segle XXI, treure a la llum certes dramatúrgies extraviades i motivar els corrents creatius emergents.
  • Establir lligams amb la Xarxa de Fàbriques de Creació de la qual forma part La Seca i acords de col·laboració amb centres i espais de característiques similars de la resta de l’Estat espanyol i d'Europa.
  • Revisar el patrimoni escènic popular dels segles XIX i XX així com recuperar els gèneres tradicionals com ara el melodrama, el vodevil i el “grand-guignol” des de la perspectiva d’avui.

HISTÓRIA

La Seca pren el nom de l’edifici de la Seca Reial o fàbrica de moneda. La paraula seca, en castellà ceca, té l’origen en el mot àrab sekka, que significa “lloc on es fabrica moneda”. La vella fàbrica té una història d’almenys cinc segles, ja que s’hi va encunyar moneda de manera discontínua entre 1441 i 1849. Però l’edifici és més antic, probablement del segle XIII o anterior. En tot cas, el mes de juliol de 1441 el rei Alfons V atorgà al seu uixer, Leonardo de Sos, el dret d’encunyar moneda; i s’hi encunyaren “florines, ducados, escudos, luises y treintenas”. L’any 1836 encara s’hi batien pessetes amb la inscripció “Principado de Catalunya”. En la documentació que es conserva a la Casa de l’Ardiaca consta que la Seca de Barcelona deixà d’encunyar moneda l’any 1849. Després del seu tancament, va acollir un taller d’adobs, un magatzem de drogueria i una discoteca.

PROJECTE ARQUITECTÓNIC

Meritxell Inaraja i Genís